Diáleg amb el seu membre, d'En Vicent Andrés Estellés.

Aquesta setmana prepare un preciòs poema del llibre "Versos per a Jackeley", Obra completa,Vol, 7, Eliseu Climent editor, VLC : "Diáleg amb el seu membre, d'En Vicent Andrés Estellés.
Aprofite per introduir alguna informació que pot ser interessant per la comprensió del poema:



És un poema desvergonyit i obscè, medicina necessària per aquesta societat obscena, desvergonyida, hipòcrita i mojigata que no sap què dir de la sexualitat dels nostres jòvens. Especialment de les nostres jòvens.


Diálegs amb el seu membre, d'En Vicent Andrés Estellés.












Diálegs amb el seu membre, d'En Vicent Andrés Estellés.



I

de vegades, ara, encara t'excites i irrites et dreces
i no és com abans i tu i jo ho sabem, i no hi ha un amor
de cuixes obertes o de boca càlida. et veig, alié.
també tu demanes una llibertat o mort que no arriba!
em fas companyia i t'ho agraesc. per les nits de sobte
un punt m'inquietes; i torna la pau, trista, apegalosa.

II

¿amb qui parlaria, sinò fos amb tu, oh fosc i apacible?
et veig com un gos dormint entre uns pèls, una intimitat.
només parle amb tu, nu com em veig ara, isolat i vell.

III

condemnats a la mateixa pena, tu i jo, condemnats
a la mateixa dissort, arrosegant-te a tu o arrossegant-me
tu a mi, sempre junts per la vida, sempre lligats l'un a
l'altre, membre, cor de la vida, amb el qual enraone.

IV

he intentat un altre cop el plaer. m'he acariciat
amb les dues mans l'engonal, he recordat els dies
passats, m'he posat un dit al forat del cul. semblava
que se'm dreçava el membre, i en prende'l a la
meua mà per tal d'niciar una masturbacio s'ha
empetitit, i mire el dia amb una gran tristesa,
amb un sentiment de culpabilitat com mai no l'havia
vist, ací, assegut a la vora del llit.

V

avui et veia tan resplendent, com mai no fores, et veia
dreta i esvelta, graciosa, amb els pits menuts i erectes,
amb el ventre llis, les cuixes arrodonides per un amor,
mig oberta l boca i entre les cuixes el grapat de
safrà negre. he sentit el tristíssim desig de mastrubar-me,
pensant-te, pensant-me viu d'alguna manera. vius
o vivies amb un bon amic meu, però això no era obstacle, i he
iniciat la fosca feina, les meus mans a l'engonal.
he penat ue emm besaves,que m'estimaves, que almeu bon
amic no li era enutjós, i he pensat els teus malucs entre
les meues mans, la teua boca dessota lameua, el trau del
teu entrecuix sota la meua mà i ets tu qui em masturbaves,
lentament i segura, eficaç, sense deixar mai de besar-me,
de fer-me petites coses amb la llengua. després he deixat
el meu tristísim afer i heplorat. rápidament el meu membre
s'havia encogit, havia retornat al seu posat habitual, i
damunt d'ell plorava jo i era inútilque pensàs a prop de mi
la gràcia inconcebible del teu pubis.



si de vegades et mire flàccid, ocell mullat,
no sé què dir-te, car no em contestes, jeus en silenci
tot arrupit, un munt de pena, cendra castíssima.

VI

oh gruta de pèls i nacre, oh llavis secrets
on jo enfonsava la meua boca i la meua llengua
penetrava pètals i tu t'estremies dessota la meua
boca. agenollat entre les teus cames obertes,
m'oferies el sexe i jo ell penetrava amb la llengua profunda
com si m'abocàs a un corrent amb set, i veia crèixer,
tibant, en sentir el plaer, el teu ventre, dur, mentre
dalt els teus dits acariciaven els mugrons impacients.
una i altra vegada llpava el teu cau secret, una i
altra vegada volia mñes llengua per endinsr-la al
teu ventre profund. oh clítori, oh tendra, oh casta
ajaguda al teu llit, agafant-me amb les mans el
cap per tal que no deixàs la pràctica dolça, oh tu,
que ara tristament enyore vessada al teu tálem.



Bibliografia.
Andrés Estellés, V., 1982, Versos per a Jacqueley, Obra Completa vol. 7è, Eliseu Climent ed.,València, pp.263-272.