Coral de Primavera, d'En Vicent Andrés Estrellés

I
La Pimavera té molta literatura
i és un tema asequible a totes les butxaques.
La primavera puja per les parets depressa.
La Primavera torna més esveltes les dones.
La Primavera deixa els arbres plens de fulles.
Hi ha carrers on arriba una llesca de sol.
Hi ha malalts que s'alegren darrere dels cristalls.
No hi ha ric que comprenga per què es queixen els pobres.

Els ocells creuen l'aire. Els poetes fan versos.
Els amants, en els marges, cullen flors anònimes,
i en l'amor de l'abarç els cruixen les costelles.
Prospera una enyorança de vagues illes tendres,
de pecats adorables imperpetrables ja.
Des dels terrats es veu com avança la mar.
Es troba un vers d'Horaci que rima amb l'instant.
I hi ha dones que plantxen amb la finestra oberta.
Van revivint indústries aborígens, ingènues:
bunyols, l'aigua-civâ, campanetes de fang.
Cantem la Primavera agafant-nos pels muscles.
Formem un rotgle càndid cantan la Primavera.
La Primavera corre amostrant-nos les cuixes.
La Primavera toc a totes les anelles.
Toca tres i repic i se'n fuig i se'n riu.
La Primavera puja per totes les escales,
puja pels tubs de l'aigua, rebenta les bombetes.
La Primavera, plena de traques i fum.
La Primavera, plena de banderes i dècimes.
La Primavera plena de noms en les parets.
Cantem la Primavera o ens matem entre tots.

II
Sent el desig, oh Muses, el desig invencible
de cantar els vostres cossos i cantar el vostre ofici.
Us veig com una albreda. M'agrada imaginar-vos
altes com una albreda amb una brisa amable.
Oh Muses, dolces Muses, relativament castes!
D'alguna de vosaltres jo recorde el taló,
el taló blanc i breu en el joc de la dansa.
D'alguna de vosaltres jo recorde els cabells,
els cabells en la brisa, els cabells plens de sol.
D'alguna de vosaltres jo recorde les cuixes,
une cuixes llarguíssimes, totes plenes de lluna.
D'alguna de vosaltres no m'oblide dels pits,
l'alegria dels pits un jorn mentre corrieu.
D'alguna de vosaltres jo recorde els pecats,
els pecats perpetrats de manera innocent.
N'oblide ninguna de les práctiques amables.
Sóc un home agraït per damunt de tota cosa.
Vull que reste ben clar el meu agraiment.
M'haveu fet molt de bé i no sé com pagar-vos.
Veig com navega el cel creuant la Primavera.
En algun lloc hi ha blats bel·ligerants i tendres.
He patit, he esperat, he tornat a patir...
He fet versos, després he deixat de fer versos.
En tot moment sabia que estáveu prop de mí.
Em bastava mirar la blancor del llençol.
Em bastava mirar una pedra de via.
Estàveu en silenci com l'aigua en el pitxer,
o com el julivert en el got de la cuina,
o les inicials en el drap conjugal.
Han passat moltes coses. Recorde poesies
i recorde angoixoses cartes depetició.
Recorde l'ascensor que puja funeral
en la nit d'una casa amb una llum groguenca
i recorde les cames lleugeres de la xica
que baixava corrents per trobar-se amb el nuvi.
Us veig com una albreda, altes com una albreda,
sempre esveltes i tendres, sempre a punt per la dansa.

III
Un so voldria jo, una música amable,
una armonia antiga, un paisatge inocent,
un motiu de frenétiques esperances encara,
un arbre ple de vents, el riu nobles dels salms...
No puc escriure, oh Muses, en llatí,
Veig l'àmfora d'Horaci recostada en una pedra,
Veig els xiprers, el desdeny de Virgili,
M'agradaria viure en el poble, voldria
no baixar cada dia a la ciutat, com ara;
treballar en el poble, estar sempre en el poble;
per le nits, certes nits, al cine, al café,
jugar al dominò, sentir una conca
encesa entre les cames; escoltar
emisores estrangeres, oir un discret tocadiscs,
escriure en el programa anual de les festes,
mirar com passa el tren, la tristor de les nits.
Oh Muses perdoneu-me tots els meus excesos,
En el fons, jo no sóc, com se sol dir, ningú,
De vegades només un poc indecent,
i parle, com se sol dir de vegades,pels colzes.
Però no sóc ningú; vosaltres ho sabeu.
Jo no sé conversar; estic sol; sempre calle,
intente conversar i aleshores... això
sóc indecent, és clar, i arribe fins l'excès.
Hala canteu, jugeu, danseu les vostres danses.
Jo em recolze un poquet i contemple el paisatge.

-------------