dimarts, 20 de setembre del 2011

Performance a la Nit de l'Art_2011 de Palma de Mallorca. (en construcció)

Encara no m'havia enverinat amb eixa aigua que surt tan blava i fotogènica a les cales de Mallorca. Uns dies desprès en posarien la boca com un personatge de Goya, dels més grotescos. Vull dir que se me va ocòrrer netejar les dent amb aigua tot just de voreta mar. sí allí on segurment romanen les bacteries més actives i concentrades de la platja, - allí on juguen els infants i fan encissats els el seus castells d'arena -. I eixa aigua me va deixar un bon exèrcites de bactèries i microoganismes dispossat a penetrar en tots els buits i recovecos deixats per caries mal curades i empastes que hn anant perdent matèria. En fi tot un munt de covetes que els enjuages me 'ermeten mantindre netes tot al llarg de l'any però on l'aigua de la mar s'hi fa més forta que jo. eixa aigua que desprès de tot un estiu en Madrid vaig agafar en tant de goig. I vaig agafar una infecció bucal que te cagues.

A més a més,  no me trobava molt en forma. Vaig passetjar pels carrers de la Pelaires. A la fi m'hi vaig decidir per uns locals amics on sempre quedes be, més que per tu mateix per l'acollidoria del públic. I allí me vaig estrenar en Palma. En vista de què no va anar del tot malament vaig anar desprès a Es Baluard. Allí me vaig tumbar en la barana del castell i s'en van passar les hores. Res de res. Altres hi foren detinguts per fer el que jo pensava fer. Res més que els indignats i Buazá fent-se la punyeta. Menos mal...Allí estava nomès que que el gran Bauzá. Els performers que hi actuaren acabaren presó. Jo encara estic lliure - ells també nomès va ser qüestió d'unes hores -. Però amb la boca fotuda i una medicació que me deixa tronco total.


dijous, 15 de setembre del 2011

Interrupcions a Mallorca.

Després d'haver renunciat a actuar en Madrid per falta de temps me decideix a Interrumpir en Mallorca tot aprofitant la Nit de l'Art d'aquesta nit - 15 de setembre -. Un event no previst però que me permetrà oferir als visitants de museus i galeries el meu monòleg sobre la falsificació de l'art (1)

"Sras y Sres,

Siempre me han llamado la atención ciertos cambios en los nombres de las obras de arte. Nadie ignora la importancia del arte en la formación de la mirada, de la estética, de la ética - de lo socialmente aceptable - y del pensamiento.

Porqué piensan vdes que "Las señoritas de Aviñón" de Pablo Picasso, - una de las obras que marcan un antes y un después en la historia del arte - originalmente "Las prostitutas de la calle Avinyó", del barrio chino barcelonés? El tema de la prostitución..., el sexo....

¿Y qué me dicen de la "La Divina Comedia"? No fue divina para Dante Alighieri, sino simplemente “La Comedia” una comedia especialmente humana. ¿Seguimos?

Pero insisto ¿porqué el cambio de nombre?

Ahora vamos un poco más allá. Vamos a la falsificación de un personaje. Un personaje clave en la historia de la literatura. Un personaje clave de William Shakespeare: "Hamlet".

Shakespeare no creó un Hamlet melancólico y de tendencias suicidas como nos lo presentan los teatros. Hamlet era un personaje revolucionario. Que como un servidor de vdes les dice "La conciencia nos hace cobardes a todos “y “la reflexión empalidece el impulso de la acción” ( "conscience doth make cowards of us all")."

Pero volviendo al mundo del arte. Rodin no creó a ningún pensador, Rodin esculpió un poeta. Y así se llamaba originalmente la famosa escultura destinada a la Puerta del Infierno que por cierto nunca llegó a construirse. La iconografía se refiere curiosamente a esa Comedia que ya hemos visto que no era nada divina en orígen.

Sirva este pequeño discurso como reflexión acerca de un robo del arte que nadie denuncia y contra el que es difícil protegerse. Porque a diferencia de los expoliadores de tumbas y de los ladrones de arte lo hacen a la luz del día y sin temor a nada. Protegidos por las autoridades y legalmente.

(Pasar hojas de firmas. Y mientras paso las firmas...)

Y qué me dicen de una exposición del gran Leonardo da Vinci, de sus máquinas en la que figura un gran cartel que dice “No tocar”. 

Sí, sres y sras una exposición de las máquinas del genio del experimento que dice "No tocar".  ¿No les parece ofensivo para el gran genio del Renacimiento?"

Y que me dicen de aquellos visitantes de los museos a los que no les dice nada Picasso, Dalí o Miró. ¿Es por culpa de ellos o a causa de la exposición funeraria del museo? Porque cómo puede nadie entender a ciertos autores fundamentales en la Historia del Arte de la manera tan simple y obsoleta como yacen en las salas de  los museos."


i alguna altra sorpreseta.

(1) Este monólogo está basado en el escrito "La Pirámide de las Falsedades"