No hi havia a València.

No hi havia a València.

(Adaptació de Xisco Bernal per la performance de “Els amants”, “No escric Èglogues” i “Cultura” d'En Vicent Andrés Estellés).



No hi havia a València dos amants com nosaltres
feroçment s'estimem des del matí a la nit.

No hi havia a València dos cames com les teues.
Dolçament les recorde amb els ulls plens de llàgrimes,
amb una terranyina de llàgrimes als ulls.

On ets? On són les teues adorables cames?
Recórrec l'Albereda, aquells llocs familiars.
Creue les nits. Evoque les baranes del riu.

Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, [han passat] molts anys; han passat moltes coses.
(De sobte) [De vegades] encara ens pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre (abraços i besos)[besos i abraços].
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacific de compliments i teles
(i que em perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta de sobte, com un vell huraca
i ens tomba per terra els dos, ens ajunta, ens empeny.

No hi havia a València dos cames com les teues.
Llargament escriuria sobre les teues cames.
Com si anasses per l'aigua, entre un aigua invisible,
entre un aigua claríssima venies pel carrer.
Carrer avall venies entre els solars, els crits,
[del] (els) infants que jugaven en eixir de l'escola,
la dona [que] arreplegava la roba del terrat,
l'home [que] recomponia lentament un rellotge
mentre un [l']amic parlava dels seus anys de presó
per coses de la guerra, tu venies solemne.

Jo desitjava a voltes un amor educat
en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
(i tenim) [que te] l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.

On ets? On són les teues adorables cames?
No havia a València dos cames com les teues,
amb (la) [eixa] viva alegria (de la) [d'una] virginitat
que sempre venia, pero mai arribava del tot.
Jo et volia així, jo ho volia així :
jo nasquí per (aguardar-te) [esperar-te], per veure com venies.
Fi versió short.

Carregaven els hòmens els ventruts camions.
Venien els autobusos de Gandia, de Paterna.
Eixien veus dels bars, l'olor d'oli fregit.
Tu venies solemne sobe les teus cames.
(Oh)[Amb tota] la solemnitat de la( teua) carn (tendra),
del teu cos adorable sobre les [teues] llargues cames!

Inútilment recórrec els crepuscles, les nits,

- t'agradava asisitir a l'espectacle gratuït del crepuscle,
L'Eneida traduida en versos de deu sil·labes,
uns versos cereals, pel canonge Riber,
afamats de domassos, de tàctils vermellors;
t'agradava tocar les asproses baranes [del riu] (Cultura,60) -

[Inútilment recórrec Valeǹcia]
Un cadáver verdòs, un cadáver fosfòric
va tocant les anelles, (va) preguntant per tu.

Es desperta [l']Ausiàs March en el vas del carner.
Jo no sé res de tu. Han passat segles, [han passat ] dies.
Inútilment recórrec València. No escric Églogues.