Poesia al Carrer.

El sonet 129 parla dels mals de la luxùria:
"(...)tots saben això sobradament
ningú pot estar-se d'aquest paradís que porta els hòmens a l'infern."
Jo no tinc la solució però crec que será difícil si continuem confonent el conreu amb la collita.El conreu dura tot l'any. La fruita se cull en un dia.

Dilluns, 21.09.2009.
I comence aquesta setmana amb els Sonets d'Amor de Shakespeare. No però com al llarg de molts anys per disfrutar-los. Sinò per estudiar-los, per patir-los. Deprés per parir-los. O cagar-los tan se val. Públicament. Me sent veritablement emocionat. Cada poeta te transforma d'una manera, L'Estellés amb el seu sexe desenfadat, groller i lliure. García Lorca amb el seu que va caure en un pou i s'hi va ofegar , - “(...)sobre el agua del aljibe se mecía la gitana, pelo verde verde carne con ojos de fría plata (...)”-. I ara Shakespeare que m'oferirá la síntesi de l'amor barroc. L'amor amb artifici. L'amor com a creació artística, - amb la seua part d'artifici -. I el sexe sense distinció de sexe. Amor homosexual , “Llegir els cent vint-i-set primers com una expressió d'amor homosexual (...)(1,19). El menage a trois com diu Salvador Oliva, - el traductor de la infame versió catalana que seguesc -. menage a trois que hi és més exactament l'expressió de la síntesi de l'amor que no pot ni ha de diferenciar el gènere de l'objecte del desig - “(...) no me queda tiempo para pensar si es hombre o mujer o niño, sino para ver que me gusta con un alegrísimo deseo”, El Público, Federico Garcá Lorca, Cuadro V -.

Retome l'estiu de 2003 quan escrivia “: estiu de 2003 o el somni d'una nit d'estiu feta realitat” al costat d'una traducció de l'Estellés :

“de tu antiguo quehacer tan aplicado tan obstinado
tan dulce también, únicamente te sirve ya aquella
costumbre de enlatar unas sensaciones unos recelos un temor
una vaga esperanza en sólo catorce rayas nada más.”

Ara recorde com acaba “Shakespeare in love”: “(...)será posible que un obra de teatre acabe representant una història de amor verdadera?”

És com trobar-se amb un vell amic o millor, amb una amant que secretament t'ha estimat i t'ha esperat durant sis anys, sense dir res a ningú. I que a la primera nit te mostra fotos i records. Dibuixos, parides del temps passat.

M'adonat a hores d'ara que una má estranya m'ha portat vora aquests sonets tot just l'any del IV centenari de la seua publicació allà pel 1609. Diuen que com a conseqüència d'una gran pesta varen tancar els teatres i Shakespeare s'hi dedicà finalment als poemes. A hores d'ara el virus H1A1, - gripe A -, també ens amenaça. I amenaça el teatres.

“The sensual betrayal by the "dark lady" counterpoints the spiritual betrayal by the young man. With the woman (whose historical identity is unknown) the poet's feelings of "betrayal" are feral and visceral, and gratification of his lust is mixed with an addict's remorse. As in King Lear, Shakespeare sometimes makes the point with distastefully literal dirt: but for Shakespeare literal is lower. Lust is a painful but self induced humiliation that worsens the spiritual anguish of disillusionment and mortality. The poet is not only betrayed by the youth's vicious character: he is betrayed by his own. Most important, the "dark lady" characterizes a merely sexual desire, which clarifies the difference between carnal hunger and the idealistic longing that reached out to the "fair youth."(3)



Bibliografia:
1.- Els Sonets, versió en prosa i poesia de Salvador Oliva, edició bilingüe, 2002, Edicions 62, BCN.
2.- Shakespeare, poesía completa, traducció de Auad, Fátma i Mañé, Pablo, 1992, Ediciones 29, BCN.
3.- http://www.handprint.com/SC/SHK/sonnets.html
.