Per aquest cap de setmana : Vals 74.

Andrés Estelléś,V., 1982, Vals 74, en "Versos per a Jacqueley", Obra Completa Tomo 7, p. 100, Eliseu Climent, Editor, VLC.(fragment)

Jacqueley, t'escriuria un poema indigne,
absolutament i rigorosament indigne.
enumeraria
sense gosar tocar-los ni amb la punta dels dits
tots els teus bens
la teua molt luminosa juventut
aquelles ganes de ballar que sempre tenies
els teus ulls preciosos tan negres i tan grans
l'ala gran de la teua cabellera negra i oliosa
le teues mans colpejant-te les cuixes
tatatata
el tros d'espatla o de cul que se't veia en asseure't
la rara vibració del teus pits incipients

perquè estic amarg
perquè estic molt amarg per tu
perquè estic molt amarg per la teua juventut
perquè estic molt amarg pels teus setze anys
perquè estic molt amarg per veure't fumar del que et
donaven o del que prenies d'uns llavis
perquè estic molt amarg perquè et convidassen a
taronjada
perquè estic molt amarg per le teua indicent alegria
tan pura
tatata
perquè estic molt amarg per les teues ganes de ballar
perquè estic molt amarg pels teus ulls humits en
acomiadar-nos
perquè estic molt amarg per la teua càlida besada filial
perquè estic molt amarg per aquell tuguri infecte
perquè estic molt amarg per la teua caracas
perquè estic molt amarg per haver-te conegut una nit
de dissabte en allò que en déieu el club español
molt amarg Jcqueley, molt amarg
molt amarg en veure la paternal imbecilitat
diplomàtica amb que et prenia el rostre o la cintura
molt amarg d'aquella indigna borratxera tan diplomàtica
molt amarg d'aquelles mans brutes i senils que et
temptaven els teus béns preciosos

(molt amarg) perquè estic de daltabaix cobert d'una vergonya que
no és meua.
i és meua
malgrat tot.