Sonets XVII i XVIII de "Sonnets of Love" de William Shakespeare.

Sonets XVII i XVIII de Sonnets of Love de William Shakespeare. (traducció catalana de Xisco Bernal dedicada al poeta Federico García Lorca) Sonnet XVII. Who will believe my verse in time to come, ...



Sonets XVII i XVII de Sonnets of Love de Wlliam Shakespeare.
(traducció de Xisco Bernal dedicada al poeta Federico García Lorca)

Sonnet XVII.

Who will believe my verse in time to come,
Quí creurá els meus versos en els temps veniders
If it were fill'd with your most high deserts?
Si de les teues més elevades virtuts foren plens
Though yet, heaven knows, it is but as a tomb
Tanmateix, el cel és testimoni, no són sinò la tomba
Which hides your life and shows not half your parts.
Que oculta ta vida i no mostra més que la meitat.

If I could write the beauty of your eyes
Si puguera descriure la bellesa dels teus ulls
And in fresh numbers number all your graces,
i en tendres números enumerar les teus gràcies
The age to come would say 'This poet lies:
L'edat venidera dirá : aquest poeta menteix
Such heavenly touches ne'er touch'd earthly faces.'
Rasgos tan divins mai aplegaren als rostres humans

So should my papers yellow'd with their age
Seran,doncs, els meus papers engroguits per l'edat
Be scorn'd like old men of less truth than tongue,
Menytingutscom homevell amb menys veritat que llengua
And your true rights be term'd a poet's rage
i les teues qualitats reals considerades com exageracions de poeta
And stretched metre of an antique song.
I correctes rimes d'antiga cançó.

Sonnet XVIII

Shall I compare thee to a summer's day?
Et podrè comparar amb un dia d'estiu?
Thou art more lovely and more temperate:
Tu ets més amable i trempat
Rough winds do shake the darling buds of May,
Rudos vents destorben els delicats capolls de maig
And summer's lease hath all too short a date.
L'estiu disposa d'un prèstec a curt termini.

Sometime too hot the eye of heaven shines,
De vegades massa ardent brilla l'ull del cel,
And often is his gold complexion dimm'd;
A sovint minva la seua daurada complexió
And every fair from fair sometime declines,
tota gràcia de la gràcia declina en algun temps
By chance or nature's changing course untrimm'd;
per causual o canvis naturals imprevisibles
But thy eternal summer shall not fade
però el teu estiu etern mai declinarà
Nor lose possession of that fair thou owest;
ni minvarà la gràcia que posseeixes,
Nor shall Death brag thou wander'st in his shade,
no s'hi vantarà la mort de posar-te sota la seua ombra
When in eternal lines to time thou growest:
Quand a través del temps cresques en aquestes línies eternes.

So long as men can breathe or eyes can see,
Mentre els hòmens puguen respirar i els ulls mirar
So long lives this and this gives life to thee.
viurà aquest poema i ell te portarà a la vida.