Coral d'una Primavera, Vicent Andrés Estellés.

Coral d'una Primavera. (Vicent Andrés Estellés)

La Primavera té molta literatura,
i és un tema asequible a totes les butxaques.
La primavera puja per les parets de pressa.
La Primavera torna més esveltes les dones.
La Primavera deixa els arbres plens de fulles.
Hi ha carrers on arriba una llesca de sol.
Hi ha malalts que s'alegren darrere dels cristalls.
No hi ha ric que comprenga per què es queixen els pobres.

Els ocells creuen l'aire. El poetes escriuen versos.
Els amants, en els marges cullen flors anònimes,
i en l'abraç de l'amor els cruixen les costelles
Prospera una enyorança de vagues illes tendres
de pecats adorables imperpetrables ja.
Des del terrats, es veu com avança la mar.
Es troba un vers d'Horaci que fa joc amb l'instant.
Hi ha dones que planxen amb la finestra oberta.
Van revivint industries aborígens, ingènues:
bunyols, aigua-civà, campanetes de fang.
Cantem la Primevara agafant-nos pels muscles.
Formem un rotgle càndid cantant la Primavera.
La Primavera corre, amostrant-nos les cuixes.
La Primavera toca en totes les anelles.
Toca tres i repic i se'n fuig i se'n riu.
La Primavera puja totes les escales,
puja pels tubs de l'aigua, rebenta les bombetes.
La Primavera, plena de traques i fum.
LaPrimavera, plena de banderes i dècimes.
La Primavers plena de noms en les parets.
Cantem la Primavera o ens matem entre tots.